El Tivissa tenia aquest diumenge contra La Fatarella una bona oportunitat per trencar la ratxa negativa de cinc partits perdent i sumar el primer punt de l'any 2010. El partit començava travat per tots dos equips, La Fatarella arribava tímidament a la porteria local sense crear perill i al Tivissa l'hi costava apoderar-se del mig del camp. A mitjans de la primera part és va lesionar el millor jugador visitant i poc després va arribar el primer gol local, una falta molt ben sacada des de tres quarts de camp per Jaume la remata perfectament al pal llarg Pepone fent impossible l'estirada del porter. Però poc va durar l'alegria, la primera ocasió clara que va tenir La Fatarella va acabar a la xarxa local, fent aparèixer els fantasmes dels últims partits, i és que com menys qualitat té l'equip contrari més costa de guanyar-lo.
A la represa l'entrenador local amb bon criteri va avançar a Pepone al mig del camp, deixant la defensa amb tres homes, La Fatarella no aconseguia travessar la divisòria i el Tivissa a poc a poc anava creant ocasions, però un cop més la mala sort va fer acte de presència, l'Andreu va intentar refusar una pilota dins de l'àrea i aquesta va marxar cap enrere tocant al pal i després de passejar-se paral·lelament per la línia de gol la va acabar empenyent un jugador visitant, s'ha de dir que un servidor va estar força desafortunat en aquesta acció. Després de la dosi de mala sort, el Tivissa va seguir igual, va recuperar el tempo del partit i va empatar-lo de falta directa mitjançant Adriyaya Toure. La Fatarella no va baixar el cap i amb una jugada individual a l'estil Julio Salinas el davanter és va plantar a la frontal de l'àrea i va enviar un projectil creuat impossible de parar per Parreu. S'anava acostant el final del partit i la sensació era que aquesta pel.licula ja l'haviem vist massa aquests últims mesos, és repetia el mateix guió dels últims partits, però van tornar aparèixer Adriyaya i Pepone, el primer va fer una gran jugada individual arribant fins la frontal i l'hi va cedir l'opció de jugar-se l'última pilota del partit al capità, i aquest amb la punteta del peu esquerre la pica creuada davant l'oposició de la defensa i s'apunta el seu segon gol i de retruc trencar la mala ratxa de resultats negatius. No va haver temps per res més, l'empat a tres un resultat fluix però veient com va anar tot ja és bo.
Crònica by tito.
